Felicitació

Ens aproximem a les festes Nadalenques, dies d’estar amb família i al voltant d’una taula ben parada.   El que posem a sobre depèn del pressupost de cadascú, però no per això hem de deixar de posar-la amb gust i sobretot amb molt d’amor.

SALUT I BONES FESTES PER TOTHOM.    

                                                                            Geno  i  Josep Mª

Conill amb pegaloses (llenegues)

Al hivern, els menjars poden ser més potents per combatre millor el fred.
Avui toca una de conill.

   Ingredients:

Un conill.

400 g. de pegaloses (llenegues).

Una ceba grossa.

Una copa de brandi.

Una fulla de llorer.

Oli.

Sal.

Pebre.
Aigua.

Per fer la picada:

Un gra d’all.

Cinc o sis ametlles torrades.

Cinc o sis avellanes torrades.

Un pomell de julivert.
Una unça de xocolate a la pedra.   (Perdoneu he oblidat de posar-la a la foto).

   Elaboració:

Enrossiu el conill, trossejat i salpebrat en una cassola amb oli, la ceba tallada a trossos grossos i la fulla de llorer. 

Flamegeu-ho amb el brandi, afegiu-hi aigua i deixeu-ho coure una estona.

Mentre netejareu les pegaloses o llenegues, les fregireu en una mica d’oli, les reservareu a sobre de paper de cuina i passareu a fer la picada.

A mitja cocció afegiu-hi les llenegues, la picada i deixeu-ho coure tot junt a foc lent, fins que el conill estigui tou.  

Calamars farcits

Començant a pensar plats per les festes que s’aproximen.

   Ingredients:

Dos calamars mitjans, per fer a rodanxes.

500 g. de carn de porc picada.

1 ceba grossa.

3 carxofes.

3 tomates de penjar.

1 ou cru.

Una cullerada de farina.

Pa ratllat.

Sal i oli.

Un all.

Julivert.

Un raig de vi blanc.

  Elaboració:

Netegem els calamars. Separem les potes i aletes per picar-les juntament amb un all i  un pomell de julivert, ho mesclem amb la carn de porc, el ou cru, una cullerada de pa ratllat i una mica de sal. Deixarem reposar la mescla. Agafarem una cassola i farem el sofregit amb la ceba i tomata picada, afegirem la cullerada de farina i quan tot estiguí sofregit tirarem el vi i el deixarem reduir.

Agafarem les bosses dels calamars i les omplirem amb la mescla, les tancarem amb un escuradents i les posarem dins la cassola, tirarem aigua fins que quedin per la meitat. Deixarem coure a foc suau i quan estiguin toves les farem a rodanxes, afegirem la picada i la carxofa fregida, es deixa coure tot junt cinc minuts.

Ingredients per la picada:

Un gra d’all.                         

Un sobre de safrà en bri.

Un grapadet d’ametlles torrades.

Una unça de xocolata.

Un pomell de julivert.

En el cas que la picada quedi espessa, es pot afegir una mica del suc de la cassola.

Amanida de llenties i ou dur

Amb el temps que fa, de tanta calor, encara bé de gust menjar amanides i la recepta que avui us vull presentar és la d’ous durs amb llenties, una combinació d’ous, peix, verdura i llegums, amb un bon raig de oli, crec que és perfecta per esperar l’hivern.  

   Ingredients:

Mig quilo de llenties bullides.

Dos ous durs.

Una llauna de tonyina.

Una tomata.

El cor d’un enciam.

Un pebrot italià.

Una ceba tendra.

Sal.

Oli extra verge.

Musclos (optatiu).

  Elaboració:

Abans de tot bullirem els ous uns deu minuts en aigua. Perquè es puguin pelar bé, han de ser ous de sis o set dies, els frescos del dia costen de pelar. Un cop passats els deu minuts els refredarem, els pelarem i els reservarem.

En un bol posarem les llenties bullides, a sobre posarem l’enciam, la ceba, el pebrot, i la tomata tot tallat a daus petits, tot seguit tirarem un pessic de sal, afegirem la tonyina, tallarem els ous a rodanxes i els posarem per damunt, a  continuació tirarem un bon raig d’oli extra verge. (Si es vol donar una mica més de color al plat es poden posar uns musclos fets al vapor).

Rellomillo de porc senglar amb mel

Després d’estar (per causes que no venen al cas) quatre mesos sense poder posar cap recepta al bloc de cuina,  passo un altre cop a formar part d’aquesta família de blocaires que els agrada tant la cuina.               

M’agradaria, aprofitant que estem a la tardor,  temps de caça i de bolets començar en un rellomillo de porc senglar amb mel,  també es pot fer en rellomillo de porc.

              

   Ingredients:
Rellomillo de porc senglar o rellomillo de porc.
4 patates.
4 pomes.
4 albercocs madurs.
1/2 got de moscatell.
6 cullerades soperes de mel.
2 cullerades soperes de tomata fregida.
Ametlla ratllada.
Formatge ratllat.
Mantega.
Sal.
Pebre.


   Elaboració:
Lligar el rellomillo amb cordill de cuina. Salpebrar-lo. Agafar una safata de forn i untar-la amb mantega. Posar el rellomillo a la safata.
Pelar els albercocs i (sense el pinyol) posar-los a un pot juntament amb el ½ got de moscatell, 4 cullerades de mel (guardem les 2 restants) i les 2 cullerades de tomata. A continuació ho passarem pel turmix. Amb una brotxa de cuina, untar amb aquesta salsa el rellomillo. Posar-lo al forn a una temperatura de 220 graus. Cada 20 minuts donar-li la volta i tirar salsa per sobre. (Per saber si està cuit, punxarem amb un escuradents i quan no surti el suc vermell ja estarà).
Deixar refredar, treure els cordills i tallar el rellomillo (es pot tallar ben prim o de dos dits). Posar-lo en una safata. Tirarem per sobre el suc amb que l'hem cuit, les 2 cullerades restants de mel i l’ametlla ratllada.
Es dona un cop de forn abans de servir.

   Acompanyament:
Farem toves les 4 patates al microones, una vegada fredes les partirem per la meitat i salarem, tirarem per sobre el formatge ratllat i una punta de mantega. Posar-les al forn fins que estiguin daurades.
Agafarem les 4 pomes, les farem en 4 trossos i les courem al forn.

Aquesta recepta va quedar finalista al concurs "LES TAPES DEL TÀPIAS" de Cataluya Ràdio.

Navalles amb musclos i cananes

   Es diu que els mesos que porten erra són els millors per menjar marisc, per a mi tots els mesos són bons, però és molt car i les economies tal com estan no et permeten menjar-ne sempre que vols.  De vegades si el fas servir d’acompanyament en un altre peix et pot sortir mes econòmic que fer lo marisc sol.  En aquesta recepta el posarem d’acompanyament a unes cananes. A continuació us explico la recepta.

Ingredients:

   12 navalles.

   8 musclos.

   4 cananes.

   Una ceba grossa.

   Un raig de conyac.

   Un got (de vi) d’oli de oliva extra verge.

   Una fulla de llorer.

Elaboració:

   Netejarem les navalles, els musclos i les cananes. Pelarem la ceba i la posarem tallada a juliana en una cassola (si pot ser millor de terra) posarem el got d’oli, la ceba, les cananes i la fulla de llorer, a continuació ho ficarem al foc, mentre es va coent farem els musclos al vapor. Quan la ceba sigui transparent tirarem el conyac, deixarem coure uns quinze minuts, passat aquest temps tirarem les navalles i els musclos, que faci “xup xup” cinc minuts més i a menjar. És un plat que (excepte les navalles) surt força econòmic, les cananes són de sabor paregut als calamars però de cost molt més barat.

   Desitjo que us agradi. 

Sardines escabetxades

   Casi no recordava el temps que feia que no menjava sardines escabetxades fetes a casa, acabada la temporada de la caballa o verat, comencem amb les sardines.  El peix blau és molt recomanable per la salut segons els metges, per tant hem de menjar-ne.
   Les sardines les podem cuinar de moltes maneres, a la planxa amb all i julivert, al forn, arrebossades sense l’espina, farcides, fregides, només tenen un problema, quan les fas et queda tota la casa amb olor de sardina, però són molt agraïdes, les féssim com les féssim de tota manera són molt bones.

Ingredients:

Mig quilo de sardines fresques.

Oli d’oliva.

Vinagre del negre.

Dos fulles de llorer.

Dos grans d’all.

Vuit o deu grans de pebre negre.

Una cullerada petita de pebre roig.

 Elaboració:

   Primer de tot netejarem les sardines, traurem les escates, el cap i les ”emburinades” o   sigui els budells, (si us les netegen a la peixateria, que no treguin l’espina) les passarem per l’aigua, les salarem i les posarem si pot ser millor en una cassola de terra, les cobrirem en dos parts d’oli d’oliva i una de vinagre, per mig quilo de sardina ve a ser dos gots (dels de vi) d’oli i un de vinagre, tenen que quedar cobertes, afegirem el llorer els dos grans d’all, el pebre negre i el roig.  Ficarem la cassola al foc i deixarem coure sobre mitja hora, quan siguin fredes ja les podem menjar.  El fet de fer-les posant tots els ingredients en cru és que les fa més saludables. 

Faves a la catalana

   Quan  tens un “trosset” de terra i t’agrada fer de pagès sempre pots collir alguna cosa........en aquest cas les primeres faves de la temporada. Aquí us deixo la recepta per si  voleu  fer-la.

   Ingredients:

Un quilo de faves desgranades.

Quatre talls de cansalada viada fresca.

Dos alls tendres.

Una ceba tendra.

Un ramell de menta fresca.

Una fulla de llorer.

Oli.

Sal.

Pebre roig dolç.

Aigua.

   Elaboració:

   Després de desgranar les faves les passem per l’aigua i les fiquem en una olla, pelem la ceba i els alls,  trinxem i  afegim a l’ olla, tallem la cansalada a trossos de un dit i juntament amb la menta i la fulla de llorer ho afegim a l’olla. Tirarem un bon raig d’oli d’oliva, una cullerada de pebre roig dolç, mitja de sal i un parrell de gots d’aigua. A continuació posarem l’olla al foc, taparem i deixarem que vagin coent les faves. De tant en tant amb l’olla destapada (si no ens podem cremar) sacsarem, de manera que es vagin tombant de dalt baix, d’aquesta manera no es desfan, si es remenen en una cullera es poden desfer. Quan ja no quedi gaire aigua i les faves es comencin arrugar,  proveu si estan cuites i bones de sal.

   Fetes d’aquesta manera, posant-ho tot en cru,  no es fan gens pesades a l’hora de pair.   També, en comptes de cansalada s’hi pot posar costella de tocino, sobrassada i les tavelles més tendres de les faves fetes a trossets en pell i tot.  A les tavelles de les faves aquí en diem “borraxets” i són molt bons fregits en ceba, alls, i una baldana d’arròs (desfeta), tot mesclat a la paella.

Desitjo que proveu de fer-ho i us surti molt bo. 

Cavalla (verat) amb suc

    A les nostres terres, per Setmana Santa hi ha tradició de menjar uns determinats plats, confeccionats amb peix blau. La clotxa o cantó de pa amb sardina de “casco”, (tomates de penjar i alls rostits, posat tot dins del cantó de pa amb un bon raig d’oli d’oliva). Sardina amb suc i ous. Congre amb patates. Abadeixo amb suc. I també cavalla amb suc, que és la recepta que us presento avui.

  Ingredients:

Una cavalla (que es puguin fer quatre talls).

Deu musclos (al vapor).
Dues carxofes.

Una ceba grossa.

Tres grans d’alls.

Julivert.

Una cullerada de farina.

Una fulla de llorer.

Oli.

Sal.

Safrà.

Aigua.

   



   Elaboració:

Netejarem la cavalla, la tallarem en quatre trossos, salarem i guardarem, pelarem les carxofes, les farem en quatre trossos i les posarem en aigua i julivert (així no es fan negres), agafarem la ceba i la tallarem a juliana. En  una cassola de terra  i per ordre, posarem la ceba al fons de la cassola, a sobre la cavalla, la carxofa, els alls, el llorer, la farina, un raig generós d’oli, el safrà, el julivert, ficarem aigua que cobreixi quasi la cassola i deixarem que cogui d'uns deu a quinze minuts, a meitat de la cocció afegirem els musclos i rectificarem de sal.
   Aquesta recepta també es pot fer en diferents tipus de peix, un que queda molt bo és l’abadeixo salat, ficat abans en remull.

Farcellets de col amb xampinyons i gambes

   Ingredients:

Vuit fulles de col verda.

250g. de xampinyons frescos o be un pot en conserva.

Sis gambes.

Una ceba.

Un gra d’all.

Farina

Un got (de vi) de llet.

Un ou.

Oli.

Sal.

Aigua.

   Elaboració:

   Netejarem les fulles de col, traurem el tronxo de la part de baix, les escaldarem en aigua bullint i una mica de sal, les posarem en aigua freda i les assecarem, després passarem a fer el farcit.

  Posarem a bullir les gambes de tres a cinc minuts depèn del grans que siguin, passat  aquest temps les traurem i deixarem que es refredin, a continuació netejarem els xampinyons, (si són de pot, els escorrerem), pelarem les gambes, picarem la ceba i l’ all, ho posarem a sofregir, mentre tallarem els xampinyons i les gambes, a trossets petits, quan la ceba sigui rossa afegirem els xampinyons i les gambes, deixarem fregir tot junt una mica, afegirem una cullerada de farina al centre de la paella i ficarem la llet i així farem una beixamel, mesclarem tot fins que quedi una pasta melosa.

   

  


    Agafarem les fulles de col i posarem al centre una cullerada  de pasta (com si fos una placa de canelons), enrotllarem, ho passarem per la farina i per l’ou batut, a continuació els fregirem (vigilant que no quedin molt fregits, es cremen fàcilment)

   Els farcellets de col van molt bé per acompanyaments de carn en salsa. Es poden fer farcits o tan sols bullits, passats per la farina, l’ou i fregits, a continuació ja es poden tirar a la carn en salsa a punt de servir.                                                                                                                                                                                                                   

Pop a la gallega

   Si a la família tens algú que practica la pesca submarina, sempre hi ha l’oportunitat que de tan en tan t’arribi algun pop.

   Quan els pops son molt grossos es poden fer de diferents maneres, en patata i una picada, en ceba, en pèsols i mandonguilles i també a la “gallega”, és la recepta que us donaré avui.

   Ingredients:

Un pop gros de uns dos quilos.

Quatre patates.

Dos fulles de llorer.

Una cullerada sopera de pebre roig dolç.

Un got (de vi) d’oli d’oliva extra verge.

Sal gruixuda.

Aigua.

   Elaboració:

   Abans de tot hem de posar el pop al congelador, perquè es trenquin les fibres, així es farà més tendre.

   Agafeu una olla gran en aigua, poseu-la  a bullir, quan bulli poseu tres vegades el pop (després de netejar-lo), posant-lo i traient-lo.  Tot seguit el deixareu dintre l’olla juntament amb les patates i les dos fulles de llorer.  Passada una mitja hora, traureu una  patata de l’olla i mireu si esta tova, si es tova vol dir que el pop també ho serà.  Retireu les patates de l’olla deixeu el pop dintre de l’olla juntament amb l’aigua que es refredi.  Mentre es refreda, agafeu les patates, les peleu, les talleu a daus no molt dobles i les poseu en una safata, les hi tireu sal i les reserveu.  Agafeu un bol petit poseu l’oli, una mica de sal, el pebre roig dolç, remeneu i guardeu.

   Quan l’aigua sigui freda traieu el pop i el talleu, la bossa a daus i les potes a rodanxes, fiqueu els trossets per damunt la patata i tireu el oli i el pebre roig  per sobre.

   I ja estarà !!!

Espatlles de corder al forn

   De vegades a la cuina, les receptes senzilles, com aquestes espatlles de corder, que sols estan fetes amb oli i el seu propi suc, resulten ser més bones que fetes amb diversos ingredients. En aquest cas, als qui agrada la carn de corder poden gaudir-la amb tot el seu gust.

  

 Ingredients:

  Dues espatlles de corder de un  quilo aproximadament (direm al carnisser que les  marqui en dos trossos sense acabar-les de tallar).

   Un got (de vi) d’oli d’oliva.

   Pebre negre molt.

   Sal.

   Quatre Massanes.

   Quatre patates.

   Formatge ratllat.

   Mantega.

   

 Elaboració:

    Abans que tot agafarem les massanes, les farem en quatre trossos i les posarem al forn que es vagin fent. Netejarem les patates i les ficarem al microones que es facin toves, les traurem i deixarem que es refredin, després les partirem per la meitat i tirarem per sobre una mica de sal, el formatge ratllat i una bola de mantega, a continuació les posarem al forn amb les massanes, gratinarem,  traurem i reservarem.

   Netejarem, salarem i empebrarem les dues espatlles de corder, tot seguit les posarem en una placa de forn,  les enfornarem a uns 220 graus, durant un quart o vint minuts, les  deixarem que treguin el seu propi suc, passat aquest temps les traurem, tirarem l’oli per sobre i les tornarem a enfornar, de tan en tan anirem tirant per sobre el suquet que vagin traient, quan estiguin daurades agafarem un escuradents i punxarem, si no surt sang, ja estaran cuites. A continuació les posarem en una safata, acompanyades de les patates i massanes. Es convenient abans de servir escalfar les patates i massanes al forn.

Préssec en almívar

  D’un pinyol de préssec que vaig plantar,  vaig tenir la sort que em sortís un presseguer petit que dia a dia es va anar fent més gran.   Als primers anys, després de trasplantar-lo no em feia cap préssec, però va arribar el dia que d’uns brotons van sortir unes flors i de les flors van sortir uns petits fruits que es van convertir en uns préssecs molt bonics.  

   Em deien que no serien bons perquè eren de un presseguer bort (així en diem al meu poble) i que faria els préssecs poc dolços, però quan van ser de la mida d’una ametlla, els vaig aclarir, m’explicaré els deixava a un pam un de l’altre,  d’aquesta manera vaig aconseguir uns préssecs molt grossos, quan van ser madurs, uns sortien molt dolços i bons i els altres no tenien gens de dolçor, per aprofitar els que no eren tan dolços, vaig pensar que la millor manera seria fer-los en almívar. Ara que som a l’hivern i no tenim préssecs va molt bé el poder obrir un pot dels teus préssecs en almívar.

   

   Per si en algun moment voleu fer la recepta, aquí us la deixo.

Ingredients:

   Préssecs.

   Sucre.

   Aigua.

Elaboració:

   En primer lloc farem l’almívar, per un litre i mig d’aigua necessitarem un quilo de sucre, ajuntarem l’aigua i el sucre en un caço, ho  posarem al foc sense deixar de remenar fins que bulli, retirarem i deixarem que es refredi.   Agafarem els préssecs, mireu que no siguin molt madurs, que la polpa sigui dura, traurem el pinyol (una manera molt fàcil és, abans de pelar-los fer un tall en rodó de dalt a vaig, agafar-los amb el palmell de cada ma i donar la volta en sentit contrari cada ma, us quedaran per la meitat i passarem a pelar-los.   Bullirem els pots vuits i les tapes, després els deixarem refredar, els omplirem amb les meitats dels préssecs, afegirem almívar fins que quedin els pots plens.  Agafarem els pots i els posarem en una olla a bullir, mirar que els pots

quedin coberts d’aigua,  deixar-los uns tres minuts i ja estaran fets.