Cargols

   Estem en vespres de Sant Joan i penso que la recepta més apropiada que us puc donar és la dels cargols.  De cargols n’hi ha de moltes varietats i a cada poble se’n diu de manera diferent: vaques, cristians, moros, pedrenyers, marietes.....
   A Xerta hi ha el costum de menjar-ne per la revetlla de Sant Joan, de petita recordo que anàvem a on hi ha ara les escoles, tots els bars posaven la seva barra i tothom portava unes cassoles molt grans de cargols per sopar, també portàvem la tradicional coca de massana de l’agre dolç.  Després a beure i ballar per pair-los.  Ara encara es conserva aquest costum, tan sols canvia el lloc on anem a sopar, ara o fem a la plaça Major però continuem sopant cargols, i d’altres coses (els tems han canviat, hi ha més de tot), però els cargols i la coca de massana no hi fa falta a cap taula.
   També recordo que les xiquetes ens fèiem vestits de papers de diari que anàvem a buscar als bars i les tradicionals foguerades amb tots els trastos vells que ens donaven les cases per cremar.  La tradició continua, ara els vestits els fan les mares a quin més bonic i amb comptes de papers de diaris, es fan en papers preciosos.
   Igual que de les varietats de cargols se’n diu de diferent maneres, també es cuinen de diferent manera, de receptes n’hi ha moltes, però jo la que mes faig és la que us dono a continuació: CARGOLS EN SALSA.


   Ingredients:
1 quilo de cargols
1 ceba grossa
2 tomates grosses madures
1 pomet de frígola
½ pesteta
1 cullerada de farina
1 got de vi d’oli
Sal   
Aigua 


   Per la picada: 10 o 12 ametlles, 1 dent d’all,  julivert i un pessic de safra en bri.


   Preparació:
Uns dies abans tirarem un grapat de farina on tinguéssim els cargols, per dejunar-los.

   Elaboració:
Arribat el dia de coure'ls, primer de tot els hem de rentar molt, els hi passarem bastantes aigües fins que no quedin bavosos. A continuació els posarem al foc en una olla amb aigua (el foc molt baix, perquè surtin de la closca poc a poc), deixarem que arranquin el bull i després tirarem aquesta primera aigua. Tornem a posar aigua al olla, els cargols, la frígola, la pesteta i la sal, deixarem coure una mitja hora, passat aquest temps els posarem a l’escorredora i els reservarem.   Posarem l’oli en una cassola, enrossirem la ceba picada, afegirem la tomata pelada i tallada petita, quan sigui cuita la tomata i tirarem la cullerada de farina, farem dues voltes i afegirem un got d’aigua (si queda espès, posarem més aigua).   Farem la picada i quan bulli l’aigua, la tirarem juntament amb els cargols a la cassola, rectificarem de sal  i els deixarem coure uns cinc minuts.

Per postres la coca de massana de l'agre dolç

Coca de massana

Com aquest mes d'Abril, per Pasqua no he pogut penjar cap recepta de "Mona", aprofitant que he fet aquesta coca de postres, us passo a donar la recepta.   Es pot fer a casa, al forn de la cuina, és fàcil de fer i queda boníssima.

Ingredients: 
6 ous, 600 gr. de sucre, 400 gr. de farina de rebosteria, ¼ de litre de llet, 1 sobre “Royal”, raspadura de llimona i massanes.

Elaboració: 
Batre les clares dels ous a punt de neu.  Afegir el sucre i fondre’l, el ¼ de litre de llet, els rovells dels ous, el “Royal” i la pell de la llimona.  Remenar-ho bé.  Afegir la farina i remenar-la poc a poc. Posar la pasta a la plàtera del forn.  Damunt de la pasta posar un polset de farina, oli i sucre. 

Després la massana tallada a galls fins i tornar a ficar una mica més de farina oli i sucre.

 Posarem la coca al forn a 180 graus, a mesura que augmenti la pasta baixarem la temperatura.

Desitjo que us quedi bona.

La Casilla

   Aquest mes d’Abril, no he pogut penjar cap recepta de cuina,  perquè al arribar el Diumenge de Rams, per cert un dia que va fer molt bo, vam anar a passar el dia a la Casilla, els que em coneixeu ja sabeu on és la Casilla, per veure com està avui de bonica, aquí poso unes fotos.

   Se estava tan bé, que vam decidir quedar-nos. És el lloc on passem els estius, està a la vora del riu i del canal de la Dreta de l’Ebre,  un lloc preciós.
   Us preguntareu què té això que veure en no publicar receptes,  la culpa va ser de no tindre connexió a Internet durant un mes i també de uns nou vinguts que ens han tingut molt distrets, aquí els teniu:
Els pares, BRAC i SAMBA, dos “bracs alemanys”

Els petits al néixer

I ara

   Ara ja puc connectar-me a Internet, i aniré penjant receptes durant l’estiu.

La paella de la Geno

   Recordant la fira del cítric del any 2010...., els organitzadors i l’ajuntament em van demanar fer un plat de demostració cara al públic. A mi m’agrada molt cuinar però cara al públic no ho havia fet mai, jo em vaig espantar una mica, però vaig pensar que era com cuinar a casa, amb la diferència de tenir públic al davant, mentre cuinava.
  Quin plat faré?, pensava que tenia que ser vistós amb productes de la terra i ràpid de fer. Pensant, pensant em va venir al cap la paella d’abadeixo i espinacs que la meva mare sempre feia per Divendres Sant.
   El repte encara va ser més gran quan em van dir que tenien de convidat al Pere Tapias i ell comentaria els diferents plats que es presentaven. Jo, en Pere Tapias el coneixia de Catalunya Ràdio, del programa “Tapias variades”, on  trucava i truco (de fa uns dotze anys) per donar receptes de cuina i em va fer molta il·lusió que ens poguérem conèixer personalment.
   La cosa va anar molt bé segons em van dir, em va quedar boníssima i no vaig estar    
gens nerviosa. El Pere Tapias em va felicitar i desprès de provar-la em va demanar la recepta, cosa que li vaig donar, per si volia fer-la.
   Tothom que la va provar volia la recepta de la “paella de la Geno” ja que la van trobar molt bona, per diferents motius no la vaig poder penjar a Internet, fins ara que he fet aquest bloc, a continuació passo a donar-vos la recepta.

   Necessitarem una paella valenciana de deu o dotze racions.

Ingredients per a deu persones:
   Un tall d’ abadeixo sec de uns 400 grams.
   Un quilo d’arròs
   Mig quilo d’espinacs frescos.
   Un primento roig i un de verd o entrevirat Italià, no molt grossos.
   Quatre carxofes tendres.
   Uns brots de bròquil (que sigui tendre).
   Un all sec.
   Dues tomates de penjar.
   Un pom de julivert.
   Dues paperines de safrà en bri (no colorant).
   Un quart de litre d’oli d’oliva extra verge.
   Una olla gran d’aigua.

Elaboració:
   Primer que tot netejarem les verdures i les posarem en una escorredora per que perdin l’aigua, a continuació agafarem l’abadeixo i en una rostidora el rostirem, sense netejar, o sigui salat, mentre es rost, posarem l’olla d’aigua a bullir, netejarem les carxofes i les partirem per la meitat, agafarem un bol en aigua freda i tirarem les carxofes i el julivert (el julivert es per que no es facin negres les carxofes). Quan l’abadeixo sigui rostit el farem a trossets petits, els espinacs els tallarem a uns tres dits, ratllarem les tomates de penjar, posarem els brots del bròquil (sense els tronxos), el all i els primentons també tallats petits.
   Quan estigui tot a punt agafarem la paella, que prèviament hem netejat i eixugat, posarem l’oli i l’abadeixo, enrossirem l’abadeixo i tirarem els espinacs, els primentons i el bròquil, deixarem coure una mica;  afegirem l’all, les tomates i el safrà en bri, acabarem de fer el sofregit i tirarem l’arròs (no cal sofregir-lo molt), a continuació tirarem l’aigua bullint, i les carxofes tallades a juliana; normalment no cal posar sal, es tasta i si convé en posarem una mica; deixarem que cogui uns dotze minuts l’arròs i apagarem el foc, mirarem de tenir aigua bullint apunt (per si durant la cocció fes falta d’afegir-ne); deixarem que reposi cinc minuts i ja el podem servir.

 Desitjo que us quedi bona.

Abadeixo amb samfaina i ous esclafats

Als temps dels primentons, albergínies i tomates, quan n’hi han en abundància és convenient fer “conserva”, per fer-la: netejarem els primentons (verds i rojos), les albergínies i les tomates; tallarem els primentons a trossets, les albergínies a daus petits i les tomates a galls. Ho mesclarem tot i ho posarem en pots de vidre, taparem els pots i deixarem que bulli uns 25 o 30 minuts, no treure els pots de l’olla fins que l’aigua estigui freda; molta gent i posa carabassó, però trobo que la fa massa sucosa.
    Ja tenim la “conserva” feta, la guardem per l’hivern i quan volem fer samfaina ja la tenim casi a punt. Jo al moment de cuinar-la, agafo una ceba, la tallo a juliana i quan és rossa tiro el pot de samfaina. Es pot fer servir d’acompanyament amb mandonguilles, amb conill, amb caragols, etc. Aquí la presento amb abadeixo i és la recepta que us donaré a continuació.

INGREDIENTS:
Abadeixo
Samfaina
Ous
Ceba
Oli
Sal



ELABORACIÓ:
Posarem l’abadeixo en remull, jo el faig com em va ensenyar la meva mare i no em falla mai, agafarem per aquest plat un tall del morro de bona qualitat, el tallem i el posem en remull durant 5 dies, passats aquests dies canviem l’aigua i el tenim 24 hores més, a continuació ja el tenim a punt de sal, ja el podem gastar.
Agafarem una paella en bastant oli, el posarem a escalfar i quan sigui calent fregirem l’abadeixo. En aquest mateix oli de fregir (si n’hi ha massa, en traurem una mica), fregirem la ceba i tirarem la samfaina, ho mesclem tot i quan sigui cuit, tirarem
l’abadeixo i els ous, deixarem que els ous siguin cuits....¡i a taula!

Borraines

Som a finals d’hivern i ja no trobem gaires BORRAINES, em refereixo a una planta silvestre que es cria als camps del nostre territori. És una planta de la qual s’agafen les fulles mes tendres i amb una recepta que us explicaré es poden fer unes postres molt bones, de fet fa molts anys en temps de postguerra es feia tradicionalment la vigília de Nadal. Ara s’ha perdut el costum, per aquestes dates comprem torrons i d’altres llaminadures i molta gent, principalment la jove, degut a que son uns altres temps ni tan sols les coneixen.

    Tot seguit vos dic els ingredients:

Borraines

Mel

Farina

Aigua

Sal

Oli

   L’elaboració és la següent:

En primer lloc, agafem les borraines, les netegem i les posem en una escorredora, a continuació farem una pasteta no gaire espessa amb la farina l’aigua i un pessic de sal, agafarem una paella de fregir posarem bastant d’oli i l’escalfarem, quant l’oli sigui calent passarem les fulles de les borraines per aquesta pasteta i tot seguit les fregirem.

Acalentarem la mel i la tirarem per damunt de les borraines que prèviament haurem posat en una safata.

 Desitjo que vos agraden.

La fogasseta

La meva primera recepta em fa il·lusió que sigui la fogasseta.   Fa pocs dies que ens la vàrem menjar (el dijous Jarder).   La fogasseta és un plat típic que es fa a Xerta de fa molts anys.

Ingredients:
Alls tendres, carxofa, salsitxa i ous.

Elaboració:
Tallar els alls a uns 3 o 4 centímetres, les carxofes a juliana i fregir-ho en una paella amb oli i un pessic de sal, posar-ho en una escorredora.
A continuació tallar les salsitxes a trossos petits i fregir.
Tornar-ho a posar tot a la paella, batre els ous i fer la truita.

Les quantitats depenen dels comensals.

Obrir la fogasseta i posar la truita dins.

Abans quan s'anava a menjar "la fogasseta" a l'Assut o al camp, los xiquets i xiquetes cantaven aquesta cançó: ¡Lo dijous Jarder fogasseta fogasseta, lo dijous Jarder fogasseta menjaré; on aneu? -a les tauletes, a menjar les fogassetes; què beureu? -aigua de l'Assut de la font del canyut!