divendres, 8 de març del 2013

Préssec en almívar








  D’un pinyol de préssec que vaig plantar,  vaig tenir la sort que em sortís un presseguer petit que dia a dia es va anar fent més gran.   Als primers anys, després de trasplantar-lo no em feia cap préssec, però va arribar el dia que d’uns brotons van sortir unes flors i de les flors van sortir uns petits fruits que es van convertir en uns préssecs molt bonics.  







   Em deien que no serien bons perquè eren de un presseguer bort (així en diem al meu poble) i que faria els préssecs poc dolços, però quan van ser de la mida d’una ametlla, els vaig aclarir, m’explicaré els deixava a un pam un de l’altre,  d’aquesta manera vaig aconseguir uns préssecs molt grossos, quan van ser madurs, uns sortien molt dolços i bons i els altres no tenien gens de dolçor, per aprofitar els que no eren tan dolços, vaig pensar que la millor manera seria fer-los en almívar. Ara que som a l’hivern i no tenim préssecs va molt bé el poder obrir un pot dels teus préssecs en almívar.
   





   Per si en algun moment voleu fer la recepta, aquí us la deixo.

Ingredients:
   Préssecs.
   Sucre.
   Aigua.





Elaboració:
   En primer lloc farem l’almívar, per un litre i mig d’aigua necessitarem un quilo de sucre, ajuntarem l’aigua i el sucre en un caço, ho  posarem al foc sense deixar de remenar fins que bulli, retirarem i deixarem que es refredi.   Agafarem els préssecs, mireu que no siguin molt madurs, que la polpa sigui dura, traurem el pinyol (una manera molt fàcil és, abans de pelar-los fer un tall en rodó de dalt a vaig, agafar-los amb el palmell de cada ma i donar la volta en sentit contrari cada ma, us quedaran per la meitat i passarem a pelar-los.   Bullirem els pots vuits i les tapes, després els deixarem refredar, els omplirem amb les meitats dels préssecs, afegirem almívar fins que quedin els pots plens.  Agafarem els pots i els posarem en una olla a bullir, mirar que els pots
quedin coberts d’aigua,  deixar-los uns tres minuts i ja estaran fets.








1 comentari:

  1. Quin goig que d'un pinyolbet surti un arbre i encara més que et faci fruits i que en puguis fer almívar!
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina