Endívies amb magrana

   

Estem a la tardor, us presento aquest plat tan refrescant, confeccionat amb productes de la temporada.

  Ingredients:
Magrana.
Endívies.
Nous.
Formatge.
Oli extra verge.
Vinagre de Mòdena.
Sal.

   Elaboració:
En primer lloc netejarem les endívies i posarem les fulles cap per avall damunt de paper secant, quan siguin eixutes les ficarem en una plata, les salarem una mica i anirem ficant els ingredients. Per treure els grans de la magrana o farem de la següent manera, partirem la magrana per la meitat i amb una ma de morter picarem per la part de la pell, a sobre de un plat o un vol, veureu com tots els grans es desprenen en facilitat. A continuació els anirem tirant per sobre les fulles, juntament amb els galls de les nous i el formatge fet a daus, tirarem per sobre una mica d'oli i vinagre de Mòdena i ja està llest per menjar.

Perdius hort i muntanya

   Ingredients:
2 perdius joves i tendres.
1 pot de fredolics en conserva.
1 ceba grossa.
1 pebrot roig mitja.
1 pebrot verd italià.
2 tomates de penjar.
1 massana Golden.
2 pastanagues.
1 porro petit.
1 tronxet d’api petit.
1 mandarina o bé 2 cullerades de vinagre.
1 cabeça d’alls.
1 ramell de farigola, llorer i julivert.
7 o 8 grans de pebre.
1 copa de brandi.
2 onces de xocolata negre.
1 got (dels de vi) d’oli d’oliva.
1 sobre de safrà en bri.
Farina. 
Sal.
Aigua.


   Elaboració:   
Tallarem les perdius de dalt a baix i les salarem, en una paella posarem l’oli a escalfar i quan sigui calent, tirarem les perdius, prèviament enfarinades, tallarem la ceba a trossets, el porro, els pebrots, l’api i la massana, farem les pastanagues a rodanxes i ratllarem les tomates. Quan les perdius siguin daurades les retirarem de la paella i a poder ser les ficarem en una cassola de terra.  En el mateix oli de fregir les perdius i tirarem la ceba, quan sigui tova i ficarem el porro, els pebrots la massana la pastanaga, l’api, la cabeça d’alls, els grans de pebre i el ramell d’herbes. Un cop el sofregit estigui quasi fet, tirarem la tomata ratllada i el suc de la mandarina o vinagre. Apart torrarem el safrà en bri  (el podem torrar al microones) i l’afegirem al sofregit, quan tot estigui ben sofregit tirarem dos gots d’aigua i quan arrenqui el bull o retirarem del foc.  En un cassó s’escalfa el brandi, s’encén amb un llumí i es flamegen les perdius, un cop s’apaga la flama i tirarem tot el sofregit de la paella.  Les perdius han de quedar quasi cobertes d’aigua, posarem la cassola al foc durant una hora com a mínim, les anirem tombant de tant en tant, a 3 quarts de la cocció afegirem els fredolics i les dues unces de xocolata ratllades i quan siguin toves les perdius ja estarà.  Si es volen menjar així queden com si fossin amb samfaina i a mitat de la cocció hem de tirar els fredolics. També es pot fer de diferent manera passant la salsa pel colador xino i tirar-la després per sobre les perdius, en aquest cas els fredolics els passarem per la paella i els deixarem damunt de un paper secant, quan els fredolics ja no tinguin oli els tirarem a la cassola de les perdius, posarem tot a escalfar i ja podem servir-ho.

Paella mixta

 
   Com cada any per Sant Jaume, dins de les festes Majors, es fa una paella popular al davant “La Casilla”, baix d’uns plataners molt grossos (que per cert va plantar el meu pare l’any 1965), paren les taules (que lloga l’ajuntament) les colles d’amics, famílies i coneguts, i a l’hora...tots a menjar paella.
   Anys enrere es feia concurs de paelles i era molt bonic, per tota la vora del canal
es veien els focs i les paelles dels concursants i també dels que no concursaven.
   Últimament es llogaven uns cuiners per fer-la.
   Ara degut al èxit que va tenir LA CUINA XERTOLINA a la fira de la taronja, la fan els cuiners voluntaris de XERTA encapçalats pel  senyor Josep Brunet. “José” (per als amics) em va dir que aquest any els ingredients eren els següents: pollastre, costella, sípia, musclos, arròs i “d’altres coses”. La van fer per unes 650 persones i els va quedar molt bona.
 

   La recepta que jo us donaré avui es la de PAELLA MIXTA

   Ingredients:
Mig pollastre.
Mig conill.
Un quart de costella de porc.
Deu gambes.
Deu escamarlans.
Tres popets o tres calamars mitjans.
Un quart de cloïsses.
Mig quilo de musclos.
Un quilo d’arròs bomba.
Un quart de litre d’oli d’oliva.
Un parell de tomates de penjar.
Un primento roig.
Un grapat de bajoques fines.
Un pomet de julivert.
Un all sec gros.
Un pessic de safrà en bri.
Sal.
Aigua.


 

  Elaboració:
En primer lloc, netejarem el peix, posarem les cloïsses en un casso en aigua freda i un grapadet de sal per a que treguin tota la sorra, els musclos després de nets els posarem en una olla i els farem al vapor, quan arrenquin el bull ja els podem treure del foc, els reservem apart; jo els musclos no els tiro directament a la paella, en pot sortir un en sorra o dolent i espatllar-la. Seguirem netejant els pops o els calamars, les gambes, escamarlans, verdures i paella. A continuació tallarem a trossets petits lo pollastre, conill, els pops o calamars (si és calamar el farem a rodanxes), la tomata i el primentó; les bajoques les partirem per la meitat, reservarem l’all, el julivert i el safrà.
   Posarem la paella al foc, juntament amb l’oli tirarem les gambes i els escamarlans, no cal molt fregits, ho retirarem i a continuació ja es pot posar el pollastre, conill i costella. Quan quedi tot ben sofregit tirarem el pop o calamar, després la tomata, el primentó i les bajoques. A part posarem a calentar una olla d’aigua. Farem les cloïsses al vapor. Amb l’all, el julivert, el safrà i un pessic de sal farem una picada, que tirarem al sofregit, dues voltetes i ja podem afegir l’aigua calenta i una cullerada sopera de sal, deixarem bullir mitja hora i a tirar l’arròs, que deixarem bullir uns dotze minuts, cinc minuts abans d’apagar el foc, afegirem les cloïsses i adornarem la paella amb els musclos, les gambes i els escamarlans. Deixarem reposar uns minuts abans de servir.

                                                    
                                                              BON PROFIT

Cargols

   Estem en vespres de Sant Joan i penso que la recepta més apropiada que us puc donar és la dels cargols.  De cargols n’hi ha de moltes varietats i a cada poble se’n diu de manera diferent: vaques, cristians, moros, pedrenyers, marietes.....
   A Xerta hi ha el costum de menjar-ne per la revetlla de Sant Joan, de petita recordo que anàvem a on hi ha ara les escoles, tots els bars posaven la seva barra i tothom portava unes cassoles molt grans de cargols per sopar, també portàvem la tradicional coca de massana de l’agre dolç.  Després a beure i ballar per pair-los.  Ara encara es conserva aquest costum, tan sols canvia el lloc on anem a sopar, ara o fem a la plaça Major però continuem sopant cargols, i d’altres coses (els tems han canviat, hi ha més de tot), però els cargols i la coca de massana no hi fa falta a cap taula.
   També recordo que les xiquetes ens fèiem vestits de papers de diari que anàvem a buscar als bars i les tradicionals foguerades amb tots els trastos vells que ens donaven les cases per cremar.  La tradició continua, ara els vestits els fan les mares a quin més bonic i amb comptes de papers de diaris, es fan en papers preciosos.
   Igual que de les varietats de cargols se’n diu de diferent maneres, també es cuinen de diferent manera, de receptes n’hi ha moltes, però jo la que mes faig és la que us dono a continuació: CARGOLS EN SALSA.


   Ingredients:
1 quilo de cargols
1 ceba grossa
2 tomates grosses madures
1 pomet de frígola
½ pesteta
1 cullerada de farina
1 got de vi d’oli
Sal   
Aigua 


   Per la picada: 10 o 12 ametlles, 1 dent d’all,  julivert i un pessic de safra en bri.


   Preparació:
Uns dies abans tirarem un grapat de farina on tinguéssim els cargols, per dejunar-los.

   Elaboració:
Arribat el dia de coure'ls, primer de tot els hem de rentar molt, els hi passarem bastantes aigües fins que no quedin bavosos. A continuació els posarem al foc en una olla amb aigua (el foc molt baix, perquè surtin de la closca poc a poc), deixarem que arranquin el bull i després tirarem aquesta primera aigua. Tornem a posar aigua al olla, els cargols, la frígola, la pesteta i la sal, deixarem coure una mitja hora, passat aquest temps els posarem a l’escorredora i els reservarem.   Posarem l’oli en una cassola, enrossirem la ceba picada, afegirem la tomata pelada i tallada petita, quan sigui cuita la tomata i tirarem la cullerada de farina, farem dues voltes i afegirem un got d’aigua (si queda espès, posarem més aigua).   Farem la picada i quan bulli l’aigua, la tirarem juntament amb els cargols a la cassola, rectificarem de sal  i els deixarem coure uns cinc minuts.

Per postres la coca de massana de l'agre dolç

Coca de massana

Com aquest mes d'Abril, per Pasqua no he pogut penjar cap recepta de "Mona", aprofitant que he fet aquesta coca de postres, us passo a donar la recepta.   Es pot fer a casa, al forn de la cuina, és fàcil de fer i queda boníssima.

Ingredients: 
6 ous, 600 gr. de sucre, 400 gr. de farina de rebosteria, ¼ de litre de llet, 1 sobre “Royal”, raspadura de llimona i massanes.

Elaboració: 
Batre les clares dels ous a punt de neu.  Afegir el sucre i fondre’l, el ¼ de litre de llet, els rovells dels ous, el “Royal” i la pell de la llimona.  Remenar-ho bé.  Afegir la farina i remenar-la poc a poc. Posar la pasta a la plàtera del forn.  Damunt de la pasta posar un polset de farina, oli i sucre. 

Després la massana tallada a galls fins i tornar a ficar una mica més de farina oli i sucre.

 Posarem la coca al forn a 180 graus, a mesura que augmenti la pasta baixarem la temperatura.

Desitjo que us quedi bona.

La Casilla

   Aquest mes d’Abril, no he pogut penjar cap recepta de cuina,  perquè al arribar el Diumenge de Rams, per cert un dia que va fer molt bo, vam anar a passar el dia a la Casilla, els que em coneixeu ja sabeu on és la Casilla, per veure com està avui de bonica, aquí poso unes fotos.

   Se estava tan bé, que vam decidir quedar-nos. És el lloc on passem els estius, està a la vora del riu i del canal de la Dreta de l’Ebre,  un lloc preciós.
   Us preguntareu què té això que veure en no publicar receptes,  la culpa va ser de no tindre connexió a Internet durant un mes i també de uns nou vinguts que ens han tingut molt distrets, aquí els teniu:
Els pares, BRAC i SAMBA, dos “bracs alemanys”

Els petits al néixer

I ara

   Ara ja puc connectar-me a Internet, i aniré penjant receptes durant l’estiu.

La paella de la Geno

   Recordant la fira del cítric del any 2010...., els organitzadors i l’ajuntament em van demanar fer un plat de demostració cara al públic. A mi m’agrada molt cuinar però cara al públic no ho havia fet mai, jo em vaig espantar una mica, però vaig pensar que era com cuinar a casa, amb la diferència de tenir públic al davant, mentre cuinava.
  Quin plat faré?, pensava que tenia que ser vistós amb productes de la terra i ràpid de fer. Pensant, pensant em va venir al cap la paella d’abadeixo i espinacs que la meva mare sempre feia per Divendres Sant.
   El repte encara va ser més gran quan em van dir que tenien de convidat al Pere Tapias i ell comentaria els diferents plats que es presentaven. Jo, en Pere Tapias el coneixia de Catalunya Ràdio, del programa “Tapias variades”, on  trucava i truco (de fa uns dotze anys) per donar receptes de cuina i em va fer molta il·lusió que ens poguérem conèixer personalment.
   La cosa va anar molt bé segons em van dir, em va quedar boníssima i no vaig estar    
gens nerviosa. El Pere Tapias em va felicitar i desprès de provar-la em va demanar la recepta, cosa que li vaig donar, per si volia fer-la.
   Tothom que la va provar volia la recepta de la “paella de la Geno” ja que la van trobar molt bona, per diferents motius no la vaig poder penjar a Internet, fins ara que he fet aquest bloc, a continuació passo a donar-vos la recepta.

   Necessitarem una paella valenciana de deu o dotze racions.

Ingredients per a deu persones:
   Un tall d’ abadeixo sec de uns 400 grams.
   Un quilo d’arròs
   Mig quilo d’espinacs frescos.
   Un primento roig i un de verd o entrevirat Italià, no molt grossos.
   Quatre carxofes tendres.
   Uns brots de bròquil (que sigui tendre).
   Un all sec.
   Dues tomates de penjar.
   Un pom de julivert.
   Dues paperines de safrà en bri (no colorant).
   Un quart de litre d’oli d’oliva extra verge.
   Una olla gran d’aigua.

Elaboració:
   Primer que tot netejarem les verdures i les posarem en una escorredora per que perdin l’aigua, a continuació agafarem l’abadeixo i en una rostidora el rostirem, sense netejar, o sigui salat, mentre es rost, posarem l’olla d’aigua a bullir, netejarem les carxofes i les partirem per la meitat, agafarem un bol en aigua freda i tirarem les carxofes i el julivert (el julivert es per que no es facin negres les carxofes). Quan l’abadeixo sigui rostit el farem a trossets petits, els espinacs els tallarem a uns tres dits, ratllarem les tomates de penjar, posarem els brots del bròquil (sense els tronxos), el all i els primentons també tallats petits.
   Quan estigui tot a punt agafarem la paella, que prèviament hem netejat i eixugat, posarem l’oli i l’abadeixo, enrossirem l’abadeixo i tirarem els espinacs, els primentons i el bròquil, deixarem coure una mica;  afegirem l’all, les tomates i el safrà en bri, acabarem de fer el sofregit i tirarem l’arròs (no cal sofregir-lo molt), a continuació tirarem l’aigua bullint, i les carxofes tallades a juliana; normalment no cal posar sal, es tasta i si convé en posarem una mica; deixarem que cogui uns dotze minuts l’arròs i apagarem el foc, mirarem de tenir aigua bullint apunt (per si durant la cocció fes falta d’afegir-ne); deixarem que reposi cinc minuts i ja el podem servir.

 Desitjo que us quedi bona.